Un nou curs comença demà i la gran família dels interins iniciem una nova aventura. Molts de nosaltres no sabem ben bé què ens trobarem. Alguns, segur que molts, un ambient de treball agradable i uns companys que ens facilitaran la feina; uns altres toparan amb equips directius obtusos i un ambient hostil. És el que hi ha.
La Conselleria no ens ho posa fàcil, però no ens en queda una altra que tirar endavant. Amb les reformes que s’anuncien no sabem fins quan tindrem feina, així que el millor és pensar en les coses bones que comencen.
Enguany torne a casa, després d’uns anys d’exili voluntari. Tot just aterrar, la ciutat s’ha apoderat de mi, dels meus records. Ha dirigit les meues passes cap als meus llocs.
Comence el curs amb por, tampoc cal negar-ho, però amb il·lusió i confiança. Em sent a casa. Estic a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada